KAKA ALS CALÇOTETS LULUMAN

No ser com començar aquesta crònica, però he d’estar amb els bons moments i en els dolents ( però els dolents marquen més )

Diumenge 6:00 A.M.

Sona el despertador, amb la mandra que fot quan as d’anar a competir. Dutxa, esmorzar, a la furgo estava tot a punt i GO... Vilanova ( entre mig em paren els mossos, però no en fan el control d’alcoholèmia, pq un dia que no drinking.... llei de MURPHY )

Arribada a boxes, entro amb la bici i el jutge amb fa treure els acoples, pq sortien 2 cm de les manetes ( Està en el reglament, cap queixa ), però desprès entren alguns altres que li surten 3 cm … però no passa res. Mentrestant sento per megafonia que està prohibit el neoprè….. Aleshores mentre una suor freda en la que estic apunt de plegar la bici sencera a la furgo!!!!

Diumenge 9:00 AM

Vaig amb la càmera de tirar fotos a veure la sortida de la Su, la veig a primera fila ( Espectacular )… la veig arribar,tiro més fotos i me voy a lo mio….

Diumenge 10:15 A.M.

Tot a punt, amb tiro a l’aigua a escalfar, uns 40m mar endins, l’aigua no estava freda, però la mala mar em fica més tens.

Diumenge 10:30 AM

Sortida, em fico per la banda esquerra mirant endins el mar... entro mig nedant, mig tocant al terra que hi havia un bon tros.... segueixo… i la tensió és més gran.. em passa gent ( Sense molts cops )…. Vaig quedant dels últims… últim… i m’entra una sensació d’angoixa que pot més que els més braços i les meves cames.. segueixo molt lentament…… noto com el cor batega més de lo normal, no veig cap caiac… i veig més a prop la sorra.. que la primera boia.... MIDGA VOLTA I CAP A LA SORRA.

Diumenge 10:40 AM

Psicològicament destroçat.

Diumenge 17:00 PM

Meditant i amb llàgrimes als ulls escric aquesta crònica.

MEDITACIÓ:

Com pot ser que m’entri aquesta sensació d’angoixa amb una distància de 750m, si a l’IRONMAN de Austràlia varem entrar 2 Km endins , amb més de mil triatletes i amb un temps de 1h07’.

Com pot ser que 15 diens enrere al 70.3 de Mònaco vaig sortir de l’aigua amb35’ nedant 1.900m.... entrant dins el mar 800m amb 1.200 triatletes i una mala mar del collons!!

Com pot ser que nedes el B de Banyoles…… entre d’altres.


També és cert que a Manresa l’any passat també amb va entrar una sensació semblant desprès d’un fort cop a la cara, però amb tranquil·litat i gràcies al xorro del parc ho vaig superar!!

Se que la setmana passada em vaig retirar sortint de l’aigua, però us puc JURA, que la sensació era de cansa’ns-hi total del 70.3 de Mònaco


Potser, és que no li tinc prouta confiança al mar, si vaig sense neoprè, potser si l’aigua avui hagués estat més tranqui-la m’han hauria sortit…?????????

Sigui el que sigui ho superaré, i no puc acabar la temporada amb aquest sabor tant i tant amarg del triatló de Vilanova.